Obligació de declarar per IRPF

Obligats a declarar

Per percebre rendes del treball

En general, quan la principal font d'ingressos d'una persona són rendes del treball (salari, pensió de jubilació, prestació per desocupació, etc.) i aquestes no superen els 22.000 euros, aquesta persona no està obligada a presentar la declaració de l'IRPF [LIRPF, art. 96.2]. En aquests casos, atès que l'empresa o administració pagadora ja ha practicat la corresponent retenció segons les retribucions a satisfer durant tot l'any, Hisenda no exigeix presentar una declaració que, un cop descomptades les retencions suportades, acabarà donant un resultat a ingressar o a retornar molt petit.

Això no obstant, recordeu que poden donar-se altres circumstàncies que l'obliguin a declarar i en aquest cas el límit de rendes del treball és només de 15.876 euros. Per exemple:

• Si durant l'any ha percebut rendiments del treball de més d'una entitat i la suma de les rendes procedents del segon i dels restants pagadors (en ordre de quantitat) supera els 1.500 euros (ja que els pagadors només hauran tingut en compte una part del salari anual per calcular la retenció, la declaració de l'IRPF normalment sortirà a ingressar, per la qual cosa Hisenda exigeix la seva presentació).
• Si ha percebut rendes subjectes a un tipus fix de retenció (és el cas dels administradors d'empreses).

• O si el pagador no està obligat a retenir (per ser un empleat de la llar o per rebre una pensió de l'estranger, per exemple).

Si ha percebut retribucions de diferents entitats i una d'elles és una administració pública, cal tenir en compte que les administracions públiques també compten com a pagadors. En cas que hagi percebut rendiments de diverses administracions públiques, cal comprovar el CIF de cadascuna. Només s'hauràn de considerar com un únic pagador si comparteixen el mateix CIF.

 

Per percebre altres rendes

També pot passar que, encara que les seves rendes del treball no superin els límits anteriors, igualment estigui obligada a declarar. Això succeeix, per exemple:

• Si la suma dels seus rendiments del capital mobiliari i els guanys patrimonials subjectes a retenció supera els 1.600 euros.
• Si la suma de les seves imputacions de rendes immobiliàries, rendiments de lletres del Tresor i subvencions per compra d'habitatges protegits o de preu taxat supera els 1.000 euros.
• Si durant l'any ha obtingut rendiments d'activitats econòmiques o de lloguers o bé guanys patrimonials (tret que aquestes rendes, juntament amb les del treball i les del capital mobiliari, no superin els 1.000 euros).
• Si ha patit pèrdues patrimonials de 500 euros o més.
• O bé si desitja beneficiar-se d'incentius com la deducció per compra d'habitatge o les reduccions per fer aportacions a plans de pensions o patrimonis protegits.

En computar tots aquests límits (tant els de les rendes del treball com els de la resta dels rendiments), no s'han de comptabilitzar les rendes exemptes (beques públiques per estudis, anualitats d'aliments per decisió judicial, prestacions per maternitat...). Així mateix, aquests límits són els mateixos tant en declaració individual com en conjunta.

Exemples

Vegeu alguns exemples en els quals, tot i que una persona només tingui uns rendiments del treball de 21.000 euros d'un únic pagador, pot veure's obligada a declarar:

• Si té una segona residència amb un valor cadastral superior a 100.000 euros actualitzat fa menys de deu anys (en aquest cas, haurà de declarar una imputació de rendes de 1.100 euros: 100.000 × 1,1%).
• Si ha cobrat més de 1.600 euros d'interessos d'un termini fix que té obert al seu banc.
• Si ha arrendat un immoble durant l'exercici, sigui quin sigui el rendiment obtingut.
• Si ha transmès unes accions que li han suposat una pèrdua superior a 500 euros.

 

Supòsits controvertits

A l'hora de complir amb l'obligació de declarar, vegeu a continuació com actuar en algunes situacions controvertides.

 

Devolució improcedent

Pot ocórrer que, tot i que una persona no estigui obligada a declarar, cregui que pot gaudir d'algun incentiu i decideixi presentar la declaració d'IRPF perquè li retornin diners. Seria el cas d'una persona que, gràcies a aplicar una deducció autonòmica en el seu IRPF, obtingui una devolució de 360 euros. En aquest cas, si després Hisenda considera que aquesta deducció no era aplicable i emet una paral·lela de l'IRPF en la qual resulta una quota a pagar de 175 euros, podrà obligar el contribuent a pagar 545 euros (360 + 175)?

Doncs bé, en aquests casos (en els quals no hi ha obligació de declarar) Hisenda només pot exigir el pagament de les quantitats retornades (en aquest cas, els 360 euros) més els interessos, però no de les que haguessin resultat a ingressar (és a dir, els 175 euros).

 

Matrimoni que no declara

També pot succeir que els membres d'un matrimoni no presentin la declaració de l'IRPF per considerar que no hi estan obligats. En aquests casos, si Hisenda considera que algun dels cònjuges sí que tenia aquesta obligació, notificarà una liquidació paral·lela de l'IRPF només a aquest cònjuge, segons la modalitat individual. Si resulta que aquest és l'únic que obté rendes, el resultat a pagar per aquesta liquidació individual serà superior al que resultaria si la liquidació hagués estat conjunta.

Doncs bé, sàpiga que pot evitar-ho: per això, en els deu dies hàbils següents a la data del requeriment, sol·liciti per escrit a Hisenda que rectifiqui la seva liquidació individual i que emeti una conjunta.

 

IRPF d'un difunt

Per acabar, recordeu que quan una persona mor els seus successors queden obligats a complir amb les seves obligacions tributàries pendents, amb exclusió de les sancions. Així doncs, han de presentar la declaració individual del difunt de l'IRPF de l'any del seu decés (sempre i quan les rendes obtingudes obliguin a declarar).

El termini de presentació és el general. D'aquesta manera, si una persona va morir l'abril del 2025, els seus hereus hauran de presentar la seva declaració fins al 30 de juny del 2026.

Si la declaració resulta a retornar, els successors hauran de presentar, a més, el model H-100 (la "sol·licitud de pagament de devolució a hereus" o un escrit equivalent) i una sèrie de documents que varien en funció de la quantitat que resulti a retornar.

El model H-100 i els documents es poden presentar en paper o a través de la Seu Electrònica de l'AEAT en la següent ruta: "Totes les gestions/Impostos, taxes i prestacions patrimonials/Altres/Devolucions a successors".

Si la devolució és de fins a 2.000 euros, els hereus han d'aportar còpia compulsada dels següents documents:

• Certificat de defunció i d'últimes voluntats, testament (si n'hi ha) i llibre de família complet.
• Certificat bancari de titularitat del compte en el qual es domicilia la devolució.

Si la devolució supera els 2.000 euros, ha de presentar-se, a més, còpia de la liquidació de l'Impost sobre Successions (ISD). Així Hisenda comprova que aquest crèdit ha estat inclòs en la base d'aquest impost (en cas contrari, no tramita la devolució).

Si la quota d'IRPF a retornar no s'ha inclòs en l'herència, és necessari formalitzar una escriptura d'addició d'herència incloent-la i presentar una complementària de l'ISD.

Encara que una persona hagi treballat per a una sola empresa durant l'any i les seves rendes del treball hagin estat inferiors a 22.000 euros, continua sent possible que estigui obligada a presentar la declaració de l'IRPF.